La sardana es va popularitzar a final del segle XIX amb les innovacions de Pep Ventura, però el segle anterior ja es ballaven danses populars com el contrapàs i la sardana curta que es convertiren en la sardana llarga que amb petites variacions és la que es balla actualment.
Contrapàs
El contrapàs era una dansa semi litúrgica ballada en
cadena, bàsicament per homes, que representava l'organització jeràrquica i
social d'una comunitat. Els balladors dansaven en semi cercle i el primer
ballador de l'extrem esquerra dominava el grup, impulsant-los a fer passes més o
menys llargues, amb l'objectiu d'acabar al mateix lloc on havien començat. Si
s'aconseguia aquesta fita, els balladors deien que havien aconseguit treure
el contrapàs. La jornada de ball contenia diverses seccions i figures, una de
les quals era una coreografia de ball en rodona: la sardana. L'any 1955 es va trobar un manuscrit del segle XVIII on entre altres ballades hi ha quatre sardanes, que són les més antigues que s'han trobat. Una d'elles porta per títol La del senyor mestre d'Amer.
Sardana curta
Durant la
primera meitat del segle XIX el contrapàs sofreix una davallada, i es redueix
el nombre de les seves representacions. Al mateix temps, aquella última figura
del contrapàs agafa personalitat pròpia i substitueix el contrapàs mateix.
Aquesta primera versió independent s'anomena "sardana curta". Té una forma musical de
vint-i-quatre compassos amb una extensió melòdica definida i fixa.
Aquesta
dansa, molt rudimentària i monòtona, acompanyada per instruments populars
diferentment escollits segons la comarca, es va estenent per les dues vessants
pirinenques. El vincle d'unió entre l'Empordà i la Garrotxa amb Rosselló es va concretar
gràcies al creador de l'actual sardana, Pep Ventura, que va aconseguir l'ampliació i
enriquiment de l'extingida "sardana curta" i de certs
ritmes que després van constituir la base de la veritable sardana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada