COBLA LA PRINCIPAL DE LA BISBAL

                            125 ANYS 

Aquest any la cobla La Principal de la Bisbal celebra els 125 anys de la seva fundació. La cobla ha programat nombrosos  actes, un dels quals es celebrarà dissabte que ve, dia 23 de març, a l'Auditori. (www.auditori.cat)

Any 1932

La Principal de la Bisbal es va fundar l’any 1888. El seu naixement coincideix amb l'època que la sardana comença a expansionar-se per Catalunya. Feia tot just tretze anys de la mort de Pep Ventura.
La sardana havia començat un procés d'evolució i expansió que li va permetre estendre's de les terres de Girona a arreu de Catalunya.

Els primers músics que van formar part de la primera etapa van sorgir de l'escola del compositor i musicòleg Joan Carreras i Dagàs. De fet, no s'entendria el seu naixement sense tenir present la feina dels anys anteriors de Carreras i de la seva Escola de Música a la Bisbal. Carreras, que era de Girona i havia estat treballant a Barcelona i a França, segurament va anar a la Bisbal per la seva amistat amb Joaquim Galí, bisbalenc apotecari, i Melcior de Ferrer, compositor molt conegut de l'època.

La majoria d'edat de la cobla La Principal de La Bisbal, l'inici de la seva gran puixança, es va produir amb l'arribada, a començaments del segle XX, de diversos components de la cobla de Palau-Sator: els Saló i els seus familiars propers, els Barnosell.

El 1935 és nomenat director Conrad Saló i Ramell que exercí el càrrec fins el 1990, i ha estat considerat el director de cobla més capacitat i rigorós.

La baixa de Ferran Rigau l'any 1950 propicià que s'hi incorporés Ricard Viladesau, de la qual en formaria part fins al 1970. Viladesau en va ser el solista indiscutible de la tenora, en un moment on també va coincidir amb el "Moreno" (Josep Puig) al fiscorn i l'Àngel Pont al tible.

L'any 1988, en la commemoració del centenari de la cobla, l'entitat va rebre homenatges a tots els indrets on van actuar, destacant els actes del centenari a la Bisbal i els concerts al Gran Teatre del Liceu, al Palau de la Música Catalana, a l'Abadia de Montserrat i al Palau de la Generalitat, on li va ser atorgada la prestigiosa Creu de Sant Jordi.

Músics més rellevants

Les figures més rellevants de la història de la cobla n'han format part en un moment o altre de la seva trajectòria artística. Cal esmentar els tenores:Josep Gispert Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau; els tibles: Enric Barnosell, Àngel Pont i Joan Parés; els trompetes: Pere Pruñunosa, Francesc Capellas i Joan Sadurní; els fiscornaires: Tomàs Garcia, Lliberat Juanals, Josep Puig "Moreno" i Josep Riumalló; els contrabaixos: Fèlix Horcajo, Emili Saló, Josep Vallespí, etc..
.

Alguns directors de La Principal de La Bisbal han estat els Mestres: Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló, Josep Cassú, Josep Maria Surrell, i el fill de Josep Cassú, Francesc Cassú n’és el director des de 1992.

L'INDEPENDENTISME ARRIBA AL MÓN SARDANISTA

La nostra companya, Jossie, de la classe de blogs m’ha fet arribar de part de la seva amiga i compositora de sardanes Montserrat Pujolar la següent noticia que crec que és molt important fer-ne publicitat.

El passat diumenge 10 de març Cornellà de Llobregat va acollir la presentació en societat de la sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) "Sardanes per la Independència". Més de 1500 sardanistes s’hi van aplegar per ballar les nou sardanes sobiranistes interpretades per 51 músics de la "Cobla Per la Independència".

Com diu la coordinadora de la sectorial, Anna Costal: “va ser una jornada sardanístico-independentista molt emocionant”, i l’elecció de Cornellà de Llobregat perquè: “És al Baix Llobregat on l’independentisme ha de fer més força”

Les partitures de les nou sardanes estrenades s’han posat a la lliure disposició de que vulgui interpretar-les.

Entre les composicions estrenades, n'hi va haver amb noms tan suggerents com: Català a l'atac (Dani Gasulla), Nosaltres decidim (Marcel Casellas), Segant cadenes (Jordi Feliu), 300 anys i punt (Xevi Capdevila) o Independansa (Jordi Paulí), entre d'altres.

ARENYS DE MUNT

     "CAPITAL DE LA SARDANA 2013"

El proper dissabte 16 de març Arenys de Munt es convertirà en la primera població que rep el títol de "Capital de la Sardana". És l'inici d'una nova etapa que neix per donar continuïtat a el que durant cinquanta un anys va ésser "La Ciutat Pubilla de la Sardana".

Aquesta nova etapa com diuen els seus organitzadors és per: "Sacsejar, renovar i actualitzar aquest sector cultural tan propi del nostre país".

S'han programat gairebé un centenar d'actes per anar-los desenvolupant fins que Barcelona n'agafi el relleu l'any 2014.

Autora: Núria Herrero Puche

Més de cinc-cents alumnes d'escoles de la població han participat en el concurs per trobar la mascota representativa de la capital de la sardana 2013. La proposta guanyadora l'ha fet una nena de cinquè de l'Escola Sant Martí.

Durant la ballada del matí es farà el nomenament i es lliurarà la bandera de la capitalitat. També es llegirà el tradicional missatge al món sardanista i es descobrirà una placa a l'Ajuntament.

Podeu consultar el programa al següent enllaç:
                                                     programa Capital Sardana 2013

També podeu escoltar alguna sardana de les dedicades a Arenys de Munt, clicant aquí:

          Sardanes a Arenys de Munt

Sardana: Arenys de Munt
Arenys de Munt - Ricard Viladesau

De poble, amics i família valedor i fidel impulsor.

Del pa de cada matí n’és un sofert i un brau guanyador.

Reprèn la feina diària rendint energia i suar.

De la raça, exponent vitalitat present.

Sempre, a l’hora precisa, puntual es l’home d’Arenys de Munt.

Llum del sol sortint matinejant,

desperta i pinta l’ample bosc ombriu,

tot l’àmbit termenal i noves construccions,

albada rutllant, cims i racons.

És superba festa per tothom poder contemplar

l’esclat de la vida i del progrés per tot arreu

afany veïnal, content, joiós de ben dotar.

El que esdevingui a ser-ne hereu.

Ja és mil·lenari d’aquest poble el naixement;

celebrem la data agermanats i rememorant

el coratge i el valor de tota aquella gent

que l’han fet bo, que l’han fet gran.

Aquell home matiner que disfruta estalviant

enginyós i bon feiner, ara l’estem glorificant.

Torrentbó i Subirans, vells fiols d’Arenys de Munt,

la Creueta i Collsacreu, amb la Puntaire sempre amunt.

Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt.

                                Música: Ricard Viladesau i Caner

           Lletra: Josep Martori

TOMÀS GIL MEMBRADO

Nat a l’Horta de Sant Joan l’any 1915 és el compositor de sardanes i música per a cobla més prolífic de Catalunya amb més de 1300 sardanes. S’incorpora molt tard a la composició i a la cobla. Als quaranta vuit anys entra d’instrumentista de fiscorn a la cobla Barcelona (desapareguda). La seva producció és molt variada i va de sardanes planeres a obres simfòniques per a una o dues cobles. La seva obra és una recerca constant per modernitzar la sardana. A rebut més d’un centenar de premis. El mestre Tomàs és una persona molt alegre i simpàtica i plena de vitalitat.

El seu amor a la sardana es reflecteix en expressions recollides en una entrevista que li fa Roser Pros en un diari de Tarragona:

roser-pros-entrevista-a-tomas-gil-membrado

"La sardana és la dansa més democràtica que hi ha" ...."Durant tota la meva vida la sardana ha estat la música reina per a commoure’m contínuament", …. "Si jo no hagués tingut la idea sardanista al meu cervell i al meu cor, la meva vida musical no hauria sigut res. La sardana sempre ha tingut per a mi una força enorme. Com a dansa té 200 anys d’existència i és la dansa catalana per excel•lència, la forma que ens fa sentir més catalans, més forts, més units a Catalunya"…. "Abans escrivia una sardana en dos dies, ara però, tot i que necessito dues setmanes, quan m’encarreguen una sardana, sempre dic que sí i procuro complir amb el compromís. Quan em ve la inspiració d’una nova melodia, m’assec tranquil•lament en algun lloc reposat i començo a passar el que tinc al cap al paper ratllat (sempre en porto a sobre, per si de cas). Aleshores és quan sóc més feliç".

Algunes sardanes són força conegudes com: Coll de Jou, Tarragona, Hospitalenca, Roca de Quer, Lloret bonica, El nostre Lluís, Una vela a l'horitzó, Els tres Patufets, Tarragona Ciutat Pubilla, La Flama de la sardana (com diu ell, sardanes sobretot per ballar). Sardanes per a dues cobles com Cala Romana, Figueres l'encís d'una anella, Congratulació.

Sardana "Els tres patufets"