RICARD VILADESAU I CANER

Va ésser un virtuós de la tenora. Era considerat el millor instrumentista de tenora de la seva época i en Pau Casals el va anomenar “ el princep de la tenora” . Nascut a Calonge de les Gavarres, Baix Empordà l’any 1918 va fer de solista en diverses cobles, fins que ingressà a la Principal de la Bisbal dirigida per Josep Coll. Era l'únic capaç d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva pròpia composició Sa Roncadora.

Amb dotze anys ja tocava i flabiol i amb catorze la tenora a la cobla La Principal de Calonge.

Tres factors importants, i cap d’ells gratuït, van fer de Viladesau, una de les figures més importants del sardanisme modern: com ja hem dit unes aptituds excel·lents per a la interpretació de la tenora, una dilatada estada a la primeríssima La Principal de la Bisbal (disset anys ) i una fecunda producció com a compositor (més de dues-centes).

En deixà la Principal de la Bisbal i marxà a viure a Barcelona per entrar a l'Orquestra simfònica Ciutat de Barcelona, com a viola titular i tenora ocasional. Continuà impartint a la seva nova ciutat les classes de tenora i tible que havia encetat a la Bisbal i a Girona, i les complementà ara amb la publicació del Mètode per a tenora.

Entre les seves composicions hi ha les populars Girona m'enamora, Sa roncadora, El tutut de l'avi, Pic, repic i repicó, Oca amb naps, Sal i pebre, Impetuosa, Llibertat, El carrilet, Me la dedico, L'avi Enric, Cala s'Alguer, A en Josep Coll, A en Ramon Rosell, Aquell rossinyol...

i sardanes per a la plaça com: Hermínia, De festa a festa, Hilarienca, Lleida ciutat pubilla, A Mataró, El cantaire de Montgrí, Aigua xelida, Bandera d'aplec, La sardana de Llafranc, Festeig, Arenys de Munt, Geltrunenca, Mar de Tossa, Port de Llançà...

i de concert, d'una acurada instrumentació: Girona 1808, Alt Empordà, Flors a la Moreneta, Perdó, Marona, Selva i Empordà, En Jordi...

Entre les distincions que va rebre, hi ha la Creu Sant Jordi de la Generalitat, atorgada l'any 1991, i la medalla al mèrit sardanista.

Passà els últims anys de la seva vida a Llafranc i morí el gener 
de 2005 d'una afecció cardíaca.

Podeu gaudir-ne d'una petita mostra:


OCA AMB NAPS   cliqueu aquí

SAL I PEBRE  cliqueu aquí

EL TUTUT DE L'AVI    cliqueu aquí

JOSEP VICENS I JULI

Conegut com l’Avi Xaxu va néixer a L’Escala l’any 1870 va ser un gran músic i compositor de sardanes. Tot i  haver rebut formació musical de molt petit va ser molt autodidacta. Era capaç de tocar diversos instruments segons les necessitats de la cobla (flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix.

Als trenta sis anys fundà la cobla La Principal de l’Escala. Més tard es traslladà amb la seva família a Malgrat on participà en la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella i quan residí a Girona creà la Cobla Xaxu. En finalitzar la Guerra Civil s’exilià al nord de França fins l’any 1941 que tornà a l’Escala.

Com el seu pare treballà tota la vida fent de barber. Deien que s’oferia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber. També dirigia corals i en creà alguna.

Va compondre més de cinc-centes sardanes malgrat només se’n conserven la meitat. Té sardanes molt conegudes com Bona Festa o Carícies.

Fou pare de Josep Vicens i Mornau i avi de Josep Vicens i Busquets també compositors de sardanes.

Morí a l’Escala el 18 d’abril de 1956. 

El 19 de Juliol del 2011 TV3 va emetre un monogràfic sobre el compositor,que podeu veure si cliqueu aquí

BONA FESTA, SI VOLEU SENTIR-LA 

      CLIQUEU AQUÍ

CARÍCIES
      CLIQUEU AQUÍ

FRANCESC MAS ROS

Important compositor de sardanes i molt popular entre els dansaires de sardanes. Segons explicava ell mateix la vocació musical li venia del seu pare que era afinador de pianos i tenia una empresa de lloguer de pianos de manubri. Havia nascut a Caldes de Malavella l’any 1901 i als anys vint ja feia d’acompanyador musical de pel·lícules mudes de cinemes de Girona i altres poblacions properes. També es dedicava a acompanyar al piano grups de varietats de la comarca.

Durant trenta anys estigué vinculat a l’Orquestra J.A.D.R.I.S de Caldes de Malavella com a director i pianista.

 Després de fer fallida l’empresa familiar pel declivi dels manubris es dedicà de ple a la composició, especialment Pas- dobles. Era un bon instrumentista però a partir dels 60 anys es dedicà només a la composició.

La seva prolífica obra de sardanes (unes dues-centes cinquanta) i de ballables (una cinquantena) la inicià amb més de quaranta anys. Va gravar la seva obra en discos de vinil, més de cinquanta, record que només li disputaria en Ricard Viladesau. Les seves sardanes, molt balladores i sol·licitades en els aplecs, tenen tendència a repetir-se i hi ha qui les qualifica despectivament com a pas-dobles sardanistes. 

Els ballables els solia signar com a Sorma.

Morí al seu Caldes el 23 d’agost de 1985.

Sardanes destacades:

L’amic Homar, Dos de l’Empordà, Tossa bonica, Noies alegres, Petita ofrena....  

Si voleu sentir "L'amic Homar" cliqueu aquí     

(Dedicada al seu amic Josep M. Homar i Serra)