dilluns, 20 de maig del 2013

RICARD VILADESAU I CANER





Va ésser un virtuós de la tenora. Era considerat el millor instrumentista de tenora de la seva época i en Pau Casals el va anomenar “ el princep de la tenora” . Nascut a Calonge de les Gavarres, Baix Empordà l’any 1918 va fer de solista en diverses cobles, fins que ingressà a la Principal de la Bisbal dirigida per Josep Coll. Era l'únic capaç d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva pròpia composició Sa Roncadora.




Amb dotze anys ja tocava i flabiol i amb catorze la tenora a la cobla La Principal de Calonge.

Tres factors importants, i cap d’ells gratuït, van fer de Viladesau, una de les figures més importants del sardanisme modern: com ja hem dit unes aptituds excel·lents per a la interpretació de la tenora, una dilatada estada a la primeríssima La Principal de la Bisbal (disset anys ) i una fecunda producció com a compositor (més de dues-centes).


En deixà la Principal de la Bisbal i marxà a viure a Barcelona per entrar a l'Orquestra simfònica Ciutat de Barcelona, com a viola titular i tenora ocasional. Continuà impartint a la seva nova ciutat les classes de tenora i tible que havia encetat a la Bisbal i a Girona, i les complementà ara amb la publicació del Mètode per a tenora.





Entre les seves composicions hi ha les populars Girona m'enamora, Sa roncadora, El tutut de l'avi, Pic, repic i repicó, Oca amb naps, Sal i pebre, Impetuosa, Llibertat, El carrilet, Me la dedico, L'avi Enric, Cala s'Alguer, A en Josep Coll, A en Ramon Rosell, Aquell rossinyol...



i sardanes per a la plaça com: Hermínia, De festa a festa, Hilarienca, Lleida ciutat pubilla, A Mataró, El cantaire de Montgrí, Aigua xelida, Bandera d'aplec, La sardana de Llafranc, Festeig, Arenys de Munt, Geltrunenca, Mar de Tossa, Port de Llançà...





i de concert, d'una acurada instrumentació: Girona 1808, Alt Empordà, Flors a la Moreneta, Perdó, Marona, Selva i Empordà, En Jordi...






Entre les distincions que va rebre, hi ha la Creu Sant Jordi de la Generalitat, atorgada l'any 1991, i la medalla al mèrit sardanista.





Passà els últims anys de la seva vida a Llafranc i morí el gener 
de 2005 d'una afecció cardíaca.


Podeu gaudir-ne d'una petita mostra:


OCA AMB NAPS   cliqueu aquí

SAL I PEBRE  cliqueu aquí

EL TUTUT DE L'AVI    cliqueu aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada