dilluns, 22 d’abril del 2013

DIADA DE SANT JORDI

Llibres, roses . . . sardanes

Molts compositors de sardanes han dedicat sardanes a la Diada de Sant Jordi. Una diada tan bonica i festiva i tan significativa pel que representa per la cultura i sobre tot per les nostres reivindicacions nacionals.



A més de regalar-nos llibres i roses també ens hem de regalar, sobretot els que estimem tan la nostra dansa, una sardana.


Fèlix Martínez i Comín va compondre la sardana, Rosa de Sant Jordi, amb lletra de Josep Maria Bernat i Colomina.






ROSA DE SANT JORDI


La garlanda de la primavera ja ha arribat
És l’abril amb corrandes de roses.
És l’abril coronat de colors.


Sant Jordi, cavaller de Catalunya,
et porta l’amor.


El vent s’ha endut les boires
i l’abril s’ha vestit lluminós
i tinc... el pit ple de roses...


Per tu, la rosa blanca,
mig closa, mig ufana,
que et porta l’alenada
d’un dia de tendror.


Per tu rosa daurada
plorosa de rosada
que et porta l’enyorança
d’un vell amor perdut.


Jo no sé si els somnis m’han fet veure l’atzar.
Jo no sé si en somnis t’he allargat les mans...
t’he cobert de flors el front.


Per tu, rosa grana,
altiva i sobirana,
que et porta apassionada,
perfum de nits d’amor.


Per tu, totes les roses,
per tu, les millors coses,
per tu, una flor desclosa,
per tu, la joventut.


Si vol sentit "Rosa de Sant Jordi" clica aqui


Altres compositors han dedicat sardanes a la rosa de Sant Jordi, com aquesta musicada per Isidre Fabra i Bover i lletra d'autor desconegut, però que cantava en Ramon Calduch i que diu així:



ROSA DE SANT JORDI, ROSA D'AMOR

Curts:
Dia d’amor i esperança
toies de roses arreu
el dia somiat reviu
la seva imatge em somriu.

Jorn de pregària, jorn de ramells
en fem ofrena amb gran amor
al nostre Sant
i amb gran dolçor
sent nostres cants.


Rosa, rosa de Sant Jordi,
rosa, rosa de l’amor.


Rosa, rosa de l’amor.


Llargs:
Dolça primavera d’un bell esplendor
rosa de Sant Jordi, rosa de l’amor,
Catalunya vibra portant pomells de roses
al seu patró glòrios.
Dolça primavera d’un bell esplendor
rosa de Sant Jordi, rosa de l’amor.


La Festa de Sant Jordi, 
que agermana a tots els Catalans
plena de goig i fe
abraça els nostres cants.
La Festa de Sant Jordi,
que jamai ningú oblidarà
serà sempre el jardí
que nostre cor cultivarà.


La Festa de Sant Jordi,
que jamai ningú oblidarà
serà sempre el jardí
que nostre cor cultivarà.



També trobem una altra composició de Ramon Serrat i Fajula amb lletra de Domènec Juncadella i Ballbé. 






LA ROSA DE SANT JORDI

L'airet era molt fi,
les merles refilaven per dins la bardissa
i el sol ixent ens desvetllava,
les flors llençaven dolça flaire
i el jorn d'abril va ponzellar.

Lluminós jorn de goig esclatant
que ofrenes una rica monjoia
tremolant en el pit de cada noia.



Posa-hi el forc que ens abrandava
el cor pobric de llum i força
per fer-lo sempre triomfant.



Rosa d'Abril que vols claretat,
lliura el teu cant al sol de Sant Jordi
que floria sobre un camí de roses.





diumenge, 14 d’abril del 2013

JOSEP TAXÉS I MESTRES



El darrer dia de classe la companya M.Carme Juan, que tan bon treball està fent amb la Magda Simón sobre el barri de Gràcia, em va passar un paperet en que em deia que un tal Josep Taxés i Mestres havia dedicat una sardana a la finca La Fontana (1957) de la que n’havien parlat en el seu 
darrer treball.


Vaig decidir cercar-ne informació ràpidament i, quina ha estat la meva sorpresa, que he descobert un personatge relacionat amb la sardana que no coneixia i del que ara us en parlaré:

Josep Taxés i Mestres, Barcelona 1890-1959, va ser un músic i prolífic compositor sardanista. Va estudiar solfeig i piano a l’Schola Orpheonica del Palau de la Virreina. L’any 1928 n’era professor i l’any 1932 bibliotecari. Després amplià la seva formació fent cant, harmonia, composició i instrumentació. L’any 1913 ja debutava al Teatre Bosque com a tenor; i durant una vintena d’anys actuà en teatres d’arreu de Catalunya i del món.


Va estar en diverses entitats corals com l’Orfeó de l’Agrupació Sardanista de Barcelona, l’esbart infantil Gavines, el Cor de Pescadors de la Barceloneta, Amics sardanistes de la Sagrada Família, Casal Lleidatà de Barcelona i també en esbarts de Prats de Lluçanès i Girona. Més tard es va vincular molt a Santa Eulàlia de Riuprimer on fundà una associació coral i un esbart promovent a la vila moltes activitats populars i culturals. A més de dirigir també tocava el piano, la flauta i la gralla.

Fou un compositor molt prolífic amb més de cent noranta sardanes, algunes amb la col·laboració d’en Josep Font i Sabaté. També té obres per a orfeó, cançons de caramelles, música sacra, goigs, música per cobla, ballet i representacions teatrals.



Efectivament hi ha la Sardana LA FONTANA

diumenge, 7 d’abril del 2013

L'APLEC



El mot aplec té els seus orígens en les  trobades religioses i festives que es celebraven a l’aire lliure, generalment a l’entorn d’algun santuari o indret amb algun emblema o significat religiós. Un aplec d’aquest caire és el que se celebra cada juliol a la Creu del Matagalls des de 1950. Amb els anys el mot aplec té altres significacions més enllà de la religió com per exemple la trobada d’excursionistes al cim del Canigó, la vetlla de Sant Joan per baixar la Flama. I encara avui doncs utilitzem el mot aplec per altres trobades com la patriòtica del Pi de les tres Branques, festives com l’Aplec del Cargol i folklòriques com els Aplecs de Sardanes.


Els aplecs de sardanes s'organitzen comarcalment dins del territori català mitjançant unes entitats creades amb aquesta finalitat: l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines, la Coordinadora d'Aplecs de les Comarques Meridionals, la Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes i la Comissió d'Aplecs Sardanistes de Barcelona. En quant a difusió internacional, la Fundació Universal de la Sardana va fer possible que aquest ball fos present als Jocs Olimpics de Barcelona, Atlanta i Sidney,


Cada d’any s’organitzen a la majoria de pobles de Catalunya, petits o grans, aplecs de sardanes. Els més modestos amb una sola cobla i altres amb més història i possibilitats econòmiques amb tres, quatre i fins i tot cinc cobles de les més reconegudes del moment. Aquests aplecs són un important punt de trobada de gent d’arreu del territori. Podem trobar-nos gent de les Terres de l’Ebre, de Terres de Ponent o de la Catalunya Nord. Les cobles més cobejades pels organitzadors dels aplecs solen ser les que provenen de les comarques gironines.





En els aplecs de sardanes podem gaudir a l'aire lliure (si no plou), en bells entorns, de la música de les cobles tot dansant al so de la tenora, el flabiol, el tible, el fiscorn.... mentre ho compartim amb els amics i fem noves coneixences.


Enllaç Guia d'aplecs 2013


dimarts, 2 d’abril del 2013

JOSEP COLL I LIGORA


Llançà (Alt Empordà) 1893 - Cassà de la Selva 1965, fou un extraordinari intèrpret de tenora. Es feu construir una tenora metàl·lica que és actualment al Museu de la Sardana de Girona. Va tenir una llarga trajectòria com a intèrpret formant part de prestigioses cobles com: La Selvatana, La principal de la Bisbal, Montgrins i Barcelona. Va compondre unes noranta sardanes gairebé totes enfocades al seu lluïment personal d’instrumentista. Hi ha dues sardanes molt sol·licitades en aplecs i ballades, El Sereno obligada de tenora i Búfalo Bill obligada de fiscorn.




Té una extensa obra d'obligades de tenora com:
  • Adéu-siau 
  • Als amics Coscolla, per a dues tenores
  • L'amic Catllà
  • L'amic Joan
  • Angeleta, dedicada a la seva muller, Àngela Teixidor
  • Apa camina
  • Aromes d'estiu
  • Cant a la vida
  • Competència, per a tenora i tible
  • Els dos serenos, nova versió d'El sereno
  • Dos solistes, per a tenora i tible
  • En Cufí flequer, per a tenora i tible
  • Escalant l'infinit
  • Expectació, per a tenora i tible
  • Flor de maig, per a tenora i tible
  • Garriguella
  • Jorn naixent
  • Recordant
  • El sereno
  • Sempre per tu