diumenge, 27 de gener del 2013

APLEC DE LA SARDANA DE CALELLA


El 3 de Juny passat es celebrà el 85è Aplec de Sardanes de Calella. Aquest aplec és el més antic de Catalunya. El primer aplec va ser l’any 1926 per commemorar el segon aniversari de la fundació de la Joventut Sardanista de Calella (ara Agrupació Sardanista). L’Aplec de Calella se l’anomena “L’Aplec Pairal de Catalunya” i és l’element més emblemàtic dels sardanisme calellenc. De primer es feia a la Font de Sant Jaume però ja l’any 1929 s’acordà que es fes sempre el primer cap de setmana de juny i al Parc Dalmau. Actualment el dissabte es balla al passeig de Manuel Puigvert i el diumenge al pati de l’Ós del Parc Dalmau. L’aplec s’ha celebrat cada any llevat de dos anys en el període de la Guerra Civil.

Es poden apreciar quatre etapes diferents en la seva organització:

La primera, des dels inicis fins a la Guerra Civil, amb la Joventut Sardanística.
La segona, després de la Guerra Civil fins al 1972, a càrrec de "Educación y Descanso".
La tercera, del 1973 al 1976, etapa de transició, a càrrec del Patronat Municipal de Turisme.
La quarta etapa, des del 1977 fins a l'actualitat, a càrrec de l'Agrupació Sardanista.

Record de Calella

Neix el dia clar 
i quin bo que fa. 
Totes les noies 
van sortint alegrement 
i cantant, joioses, 
un himne al bon temps.

El sol és ben alt, 
l'Aplec és triomfal. 
Vora la platja com sirenes airoses, 
com per art d'encantament, 
encisant el jovent 
talment un ram de roses.

La joventut sent una alegria sana 
i van amb el rostre encès 
tot saltant pels carrers 
somniant la sardana que els plau.

Calellenca ets festa sobirana, 
la millor i la principal, 
tot ballant la dansa més gentil i més galana 
ens omples el cor, avui febrós d'ideal.

Sota els pins formosos de Calella 
han vingut els catalans 
i mirant-se el cel joiosament han fet l'anella 
que ara i sempre més els lligarà cor i mans.


                                Música: Vicenç Bou i Geli
                                  Lletra: Antoni Vives i Batlle

Record de Calella

dilluns, 21 de gener del 2013

NOU PROJECTE SARDANISTA



Impulsat Federació Sardanista de Catalunya, la Unió de Colles Sardanistes i l’Obra del Ballet Popular ha començat a caminar aquest any un nou projecte amb la intenció de donar continuïtat i renovar el que fins ara es coneixia per Ciutat Pubilla de la Sardana. L’objectiu és convertir durant un any una població diferent de Catalunya en un punt de trobada obligat, no només per la sardana i la dansa, sinó per a la resta de societat. Es vol oferir un esdeveniment nou, festiu i dinàmic, sempre vinculat a la sardana.

A partir d’aquest any s’ha creat la Capital de la Sardana que enguany serà  Arenys de Munt que  ha tingut una trajectòria important en la promoció i organització d’activitats sardanistes. Aquesta proclamació contribuirà a donar més rellevància a tot el que faci per la cultura popular i tradicional durant l’any i en el futur.

S’ha decidit també ja proclamar Barcelona com a Capital de la Sardana 2014, coincidint amb el 300è aniversari dels fets del 1714.

                                      ARENYS DE MUNT, CAPITAL DE LA SARDANA

Per la nostra tradició
en el concurs de sardanes
i perquè hi posem ganes
ens han fet la distinció.

Es farà per primer cop,
serà a Arenys de Munt,
disposat i sempre a punt,
han triat el millor lloc.

El nostre Ajuntament
tindrà ara l’ocasió
que se’ns conegui millor
i ens visiti molta gent.

Aparador de la sardana,
serà el poble amb orgull,
no ens vencerà cap escull,
és el que l’esperit demana.

La dansa pot propiciar
un sentiment cor endins
que per molts indrets veïns
ens empeny a anar a ballar.

Aplecs i Festes Majors
omplen places i carrers
on gaudeixen d’allò més
públic, cobla i balladors.

El que causa admiració
que mentre les van puntejant
els catalans van comptant
perquè tot surti rodó.

Aquesta dansa tan nostra
ens fa sentir més germans
i tot agafant-nos les mans
Catalunya ho mostra.

Entitats i comissions
s’han posat a treballar,
res no ens ha de parar,
són tantes les il·lusions.

En cotxe, avió o a peu,
per una trobada així
no fa por fer un llarg camí,
vindrà gent de tot arreu.

Aquest esdeveniment
en un poble acollidor
on s’està d’allò millor
els quedarà ben present.

La cultura catalana
entre tots promocionem,
durant tot un any serem
Capital de la Sardana.

                                                                                    Pere Marpons Colomer
                                                                                    Juliol 2012

diumenge, 13 de gener del 2013

LES FULLES SEQUES




Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant
   i dintre el boix la tramuntana
    sembla la cobla al lluny sonant.

 i quin seguit de fulles roges
   que enjogueçades porta el vent;
       les que més corren semblen boges,
  altres es mouen dolçament.





I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre que ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
la companyona que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
més quan l’albada surt després
se les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.





L’arbre sec ja torna a viure,
fulles i fors arreu badant,
i cada brot, quins cants de riure,
fent niu les aus i els becs juntant!

Després la fruita que encisera
penjim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera
la pruna clàudia i l’albercoc.

Oidà, quin goig fan les rodones,
Sardanejant de dia i nit,
Les mans juntant homes i dónes,
Els ulls clavats a l’infinit!

                            

                                ANGEL GUIMERÀ
                           (Música del Mtre. Enric Morera)

CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA


En Josep Mainar i Pons, Lluís Moreno i Pallí, i Joan Bertran i Gargallo, de l'Obra del Ballet Popular van instituir l'any 1960 la proclamació anyal de Ciutat Pubilla de la Sardana a un municipi en reconeixement als seus merits  i la seva tasca en el foment i difusió de la sardana. Aquest proclamació tenia aleshores una dimenció patriòtica que amb la democràcia i la recuperació de les institucions nacionals s'ha convertit en més festiva els darrers anys.

Els trets característics de cada proclamació són:

Banyuls sur Mer
Lliçó Magistral: Una persona de la localitat, de rellevància intel·lectual, fa un estudi de la sardana.
Missatge al Món Sardanista: Cada any s'ha encomana a alguna persona de Catalunya que faci un comentari de com veu ell la sardana.
Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa): Per guardonar a persones que hagin destacat durant l'any en les diferents modalitats.
Monument: Cada població aprofita l'avinentesa per erigir un monument a la sardana.
Sardana del Pubillatge: Es demanada a un compositor que faci una sardana per cada pubillatge.

Pubilla Universal de la Sardana: En cada edició s'escull una noia de la població perquè sigui la pubilla (en els darrers anys s'ha substituït la pubilla pels sardanistes d'honor, que cada lloc opta segons el seu criteri).
Les claus: Cada Ciutat Pubilla confecciona una clau que és col·locada al clauer que conté totes les de les diferents ciutats. Aquest clauer roman guardat per la ciutat durant l'any que ostenta el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.


La primera Ciutat Pubilla de la Sardana fou Girona l'any 1960 i la darrera ha estat Organyà el 2011.
(durant aquests anys també han estat proclamades Ceret 1962 i Banyuls 1977 de la Catalunya Nord)