 |
| Enric Morera i Viura. |
Neix a Barcelona el 22 de maig de 1865, fou un gran compositor català i d'una gran personalitat. Té partitures d'operes, música escènica, obres simfòniques, poemes corals, concerts i una Missa de rèquiem, però possiblement és més reconegut per les seves sardanes corals amb títols tan populars com: La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà. Va compondre cinquanta-sis sardanes per a cobla i un nombre més reduït per a cor.
Inicià els estudis musicals a Buenos Aires (Argentina) on es traslladà de molt petit amb la seva família ja que el seu pare treballava com a contrabaix en un teatre de varietats. Als setze anys torna a Barcelona i segueix els estudis de piano i harmonia. Coneix i fa amistat amb Isaac Albéniz. Després marxa a Bèlgica i l'Argentina fins que als vint-i-cinc anys torna definitivament a Barcelona amb un gran bagatge de coneixements musicals.
La música del postromanticisme germànic va marcar essencialment la formació temperamental de l'artista, especialment Wagner, àvid d'assimilar les seves constants líriques i la seva original construcció sonora. La seva permanència en els programes dels concerts ha estat sempre difícil i forçada,
Mentre que les seves radiants sardanes no han necessitat cap estímul especial per mantenir-se en un sempre creixent nivell d'estima i popularitat. Algunes de les seves sardanes són una mostra de com el compositor va vitalitzar la música per a cobla i encara més revaloritzades pels textos de Guimerà, Maragall, Rusiñol i altres En els poemes de les seves sardanes traspua el sentit descriptiu, i la riquesa harmònica ja no són els d'un art menor o costumista i tanmateix situen perfectament a Morera entre els compositors que més directament van saber traduir el sentiment popular.
Fundà la coral Catalunya Nova i després el Teatre Líric Català posant música a obres de teatre de Rusiñol, de Josep Carner, d'Àngel Guimerà...
Després d'una nova curta estada a l'Argentina torna a Barcelona on és nomenat sotsdirector de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, esdevenint un notable pedagog.
Les seves sardanes escrites per a cobla, sovint instrumentades per Josep Serra i estrenades per la cobla La Principal de Perelada són una bella mostra del caràcter social i catalanista de la seva obra: Baixant de la font del gat, Serra amunt, La font de l'Albera, Davant la Verge, Festa major, i La nostra Roser, la darrera de l'any 1940.
Inicià els estudis musicals a Buenos Aires (Argentina) on es traslladà de molt petit amb la seva família ja que el seu pare treballava com a contrabaix en un teatre de varietats. Als setze anys torna a Barcelona i segueix els estudis de piano i harmonia. Coneix i fa amistat amb Isaac Albéniz. Després marxa a Bèlgica i l'Argentina fins que als vint-i-cinc anys torna definitivament a Barcelona amb un gran bagatge de coneixements musicals.
La música del postromanticisme germànic va marcar essencialment la formació temperamental de l'artista, especialment Wagner, àvid d'assimilar les seves constants líriques i la seva original construcció sonora. La seva permanència en els programes dels concerts ha estat sempre difícil i forçada,
Mentre que les seves radiants sardanes no han necessitat cap estímul especial per mantenir-se en un sempre creixent nivell d'estima i popularitat. Algunes de les seves sardanes són una mostra de com el compositor va vitalitzar la música per a cobla i encara més revaloritzades pels textos de Guimerà, Maragall, Rusiñol i altres En els poemes de les seves sardanes traspua el sentit descriptiu, i la riquesa harmònica ja no són els d'un art menor o costumista i tanmateix situen perfectament a Morera entre els compositors que més directament van saber traduir el sentiment popular.Fundà la coral Catalunya Nova i després el Teatre Líric Català posant música a obres de teatre de Rusiñol, de Josep Carner, d'Àngel Guimerà...
Després d'una nova curta estada a l'Argentina torna a Barcelona on és nomenat sotsdirector de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, esdevenint un notable pedagog.
Les seves sardanes escrites per a cobla, sovint instrumentades per Josep Serra i estrenades per la cobla La Principal de Perelada són una bella mostra del caràcter social i catalanista de la seva obra: Baixant de la font del gat, Serra amunt, La font de l'Albera, Davant la Verge, Festa major, i La nostra Roser, la darrera de l'any 1940.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada