La sardana és una forma de manifestar-se
tan vàlida com la d’estendre la senyera.
Com més gran la rodona, més popular la festa.
Com més estretes les mans, més segur el destí col•lectiu.
Com més mesurada l’alegria, més humana també, més catalana.
Civilitzada i comprensiva, la sardana és tanmateix enjogassada, com les ones del mar que va gronxant-la i com les onades i el vent, desafiadora de totes les dictadures forasteres i de les internes traïdories. Quan no es pot desplegar la senyera, es desplega la sardana. Tenim el dret de sentir la sardana com la “dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”.
Ballar sardanes hauria d’ésser un sagrament de germanor. Ritu sagrat dels que vivim al carrer i a la feina, en la política i l’educació, en l’economia i en la fe.
Pere Casaldàliga
Bisbe emèrit de Sao Félix de Aragüaia, Brasil (Balsareny 1928 - )
La sardana porta flaire
ResponEliminade les serres i les valls,
no sé pas que deixa en l’aire
que sembla més pur que abans.
Et felicito pel blog,
Rosa Bruguera
La sardana emociona i fa vibrar. És l'expressió d'un poble que veu la vida d'una manera diferent.
ResponElimina