CONRAD SALÓ I RAMELL

Conrad Saló i Ramell (Granollers, 1906 - La Bisbal, 1981) va ser músic i, sobretot, compositor de sardanes, de gran anomenada. Tota la seva carrera va estar vinculada a la cobla La Principal de la Bisbal.

Nasqué en el si d'una família de músics, originària de Palau-sator: a mitjans segle XIX, El seu avi Eusebi (Sèbio) Saló  era tible i director de la cobla Vella de Palau-sator. També formavem part de la cobla el seu pare Martí Saló, oncles, Emili, Jaume, Telesfor, Josep i altres familiars que més endavant alguns passarien a formar part de la nova cobla La Principal de La Bisbal. 

En Conrad Saló rebé els primers ensenyaments de música del seu pare, Martí a l'Escola de Música de la Bisbal. L'octubre de 1913 entrà a l'Escolania de Montserrat i hi va ser primer tible durant cinc anys; tingué com a mestres de música els pares Anselm Ferrer (piano i harmonia) i Ildefons Civil (violí). Quan abandonà el monestir, amb 16 anys, havia estudiat harmonia, contrapunt i composició, i dominava el piano, l'orgue, el violí i el cornetí. Poc després, ampliaria la seva formació a l'Acadèmia Casals de Barcelona, aprenent piano amb Enric Casals i violí amb en Blai Net.

L'any 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal (on ja hi tocaven el seu pare i el seu germà) com a segon fiscorn en la formació de cobla, i violí i piano en la formació d'orquestra. A l'any 1935 n'esdevingué director i ja no deixà la cobla fins a la jubilació, a l'actuació de Carnaval del 1977, a Sitges. Durant els anys que dirigí la cobla, la seva exigència i el seu rigor portaren la cobla-orquestra a un nivell altíssim. Una de les seves actuacions fou reforçar-la amb un tercer trompeta i un segon trombó, equilibrant la força de la fusta del davant amb un darrera potent, i guanyant possibilitats harmòniques en les interpretacions.

El mestre Saló inicià la seva tasca compositiva amb la sardana Confidència, el 1941, però no fou fins uns vint anys més tard que tingué temps i possibilitats per dedicar-se a la composició. En total, escrigué setanta-tres sardanes, moltes de les quals conegueren èxit de públic i de crítica. Per altra banda, adaptà per a la cobla-orquestra nombroses obres del repertori simfònic: Granados, Albéniz, Beethoven, Grieg, Brahms, Txaikovski, Rimski-Kórsakov, Schubert, Falla...

L'Escola de Cobla Comarcal "Conrad Saló", a la Bisbal d'Empordà, va ser fundada el 1981 per iniciativa de l'ajuntament. La Bisbal d'Empordà organitza un concurs de composició de sardanes que porta el nom de Conrad Saló

Sardanes

    Aires garriguencs (1981), Sardana de l'any

    L'Albert i el Cesc (1976)

    Als peus de la Verge (1961), record de quan feia d'escolanet

    Amics de Mataró (1977)

    L'aplec de tardor (1979). Obtingué el premi Sardana de l'Any

    Aura del Tura (1976)

    Bellpuig, ciutat pubilla (1972)

    Cant de coratge (1971), obligada de tenora

    Clatellades (1949), obligada de trompeta

    Desorientadora (1949), revessa

    Despertar a la vida (1945), dedicada a la seva filla Marisa

    L'enfadosa (1945), revessa

    Fallera (1947), dedicada a les Falles

    La festa de Sant Martirià (1976)

    Galanteig (1966)

    Gallardia (1944), obligada de tible

    Granollers, ciutat pubilla (1976)

    Grotesca (1946), obligada per a tres trompetes

    Ja sóc aquí (1978, obligada de tenora, dedicada a Jaume Vilà i Figueras

    Maria Pietat (1947), dedicada a la seva esposa Maria Pietat Rulduà

    Els ocells et canten (1959), en la mort del seu pare

    Palafrugell i Tamariu (1980)

    Reclam (1943), obligada per a dos fiscorns

    En Saleta i amics (1972), obligada de tible

    Sardana d'aplec (1958), obligada de cobla

    75 aniversari (1964), dedicada a la Principal de la Bisbal

    Sol de Banyuls (1960)

    Solemnitat (1963)                  (   www.youtube.com/watch?v=XDcbnt-cPFw   )

    Vigorosa (1947), obligada de cobla