diumenge, 16 de desembre del 2012

JAUME BONATERRA I DABAU

Castell de Quermançó
Va néixer a Vilajuïga l'any 1898. Va ser un gran compositor de sardanes. Sota el Mas Ventós, la seva obra més coneguda, és una de les sardanes més populars de tots els temps.

La primera formació musical la rebé del seu pare, fiscornaire en una cobla de Castelló d'Empúries. A l'edat de setze anys encetà els estudis de piano i composició amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (també compositor i autor de les sardanes Ecos de l'Empordà, Enyorança, Heroica, Pastoral, Plany , Queixa amorosa i Sardana infantil), i també estudià violí amb Bonaventura Daró. Bonaterra també va tocar a l'orquestrina de Vilajuïga, dirigí el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l'organista de la parròquia.

Restes del Mas Ventós


Les seves sardanes, si bé són musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més anomenada són, a banda de l'esmentada Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya, Vents de Carroig. Va escriure més de 250 sardanes. Morí l'any 1985.




Sota el Mas Ventós
 
Sota Sant Pere de Roda 
una font molt bona hi ha, 
allà van aparellades 
les noies de l'Empordà, 
i que bé s'hi està! 
Canta la cardina, 
molt bé l'imita el rossinyol,
airosa, divina, 
tot fent un cant de cara al sol.

Del cor em surt, salut, bell Empordà, 
vinc cap a tu content, i et dic: germà,
el teu caràcter franc és dolç i obert
i els teus aires suaus són un concert

M'abraces i m'estimes 
amb molt gran admiració; 
t'hi acostes i no mires 
si és un pobre o gran senyor. 
Pubilla, és ta filla
una noia és per un rei 
de donar-la, no reparis 
la duré en mon alt castell 
li daré coses molt bones 
rics corals i bons joiells.

Ets, Empordà, de lo millor que hi ha; 
ets, Empordà, la terra beneïda. 
Quan Déu et va crear
poc podia pensar 
que hauries de donar 
tan gran florida.

Ets, Empordà, sumptuós palau del vent; 
és, Empordà, terra de la sardana, 
de mariners bressol, cants de jovent 
que saps dansar i estimar
com la bona gent.


                                                                    Lletra d'Antoni Vives i Batlle
                                                                   (també autor de Baixant de la Font del Gat)
                          http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Dmt3nR6ezCo

1 comentari:

  1. M'ha fet molta il·lusió llegir el teu escrit sobre en Jaume Bonaterra. Nosaltres tenim una casa a Vilajuïga, molt a prop de la que va ser seva, i el coneixíem molt a ell i a la seva família.
    Una abraçada

    ResponElimina