VICENÇ BOU I GELI

Torroella de Montgrí (1885-1962)
Fou un compositor dels més coneguts, premiats i homenatjats en el món de la sardana. Era instrumentista de flabiol, trombó i violí. La seves sardanes han estat i són repertori imprescindible de les cobles per a ballades i aplecs ja que són molt balladores.
Ja d’adolescent ingressà a la cobla la Lira de Torroella on el seu pare tocava el fiscorns i també en formaven part tres oncles materns.
Als disset anys ingressà com a trombonista a la que seria la seva cobla durant vint-i-cinc anys, Els Montgrins. Després en seria el flabiolaire i director. Molt aviat començà a compondre sardanes que captivaren ràpidament el públic amb les seves melodies enganxoses, agradables i ingènues.
L’any 1929 deixa de dirigir i interpretar però segueix composant sardanes.

Seduït per l’èxit es trasllada a Barcelona i forma part de la vida bohèmia i cosmopolita del Paral•lel d’abans de la guerra.
Presumit i guapo, amb un bigoti que sempre volia tenir perfecte, allà es va formà la llegenda de bohemi incombustible i seductor de cupletistes. Raquel Meller li encarregava cançons. També cantava cançons seves Emili Vendrell. Algunes de les seves melodies es setien a París i l’Argentina
A l’inici de la Guerra Civil deixa la vida bohemia i torna a casa a Torroella. Perd un dels tres fills a la guerra i això l’enfonsa i passa moltes dificultats.

Te resgistrades dues-centes composicions de les quals més de cent setanta-cinc són sardanes. En les seves sardanes no hi ha grans tècniques musicals però són molt populars.

Les Sardanes més populars:

- Esperança
- Cants de Maig
- El Saltiró de la Cardina
- L'anell de prometatge
- Llevantina
- Girona aimada
- Record de Calella
- La cardina encara salta
- Record de Calella
- Pescadors bons catalans
- .........
- .........