LA COBLA

Gravat del Costumari Català de Joan Amades

Els orígens de la cobla es remunten a una formació antiga que rebia el nom de “Tres quartans”.  També popularment es coneixia per cobla de ministrers o ministrils. La cobla de tres quartans estava formada  tres músics que tocaven quatre instruments: cornamusa o sac de gemecs, la xeremia o tarota i el flabiol i el tambori.

Composició cobla actual

                                      

FLABIOL I TAMBORÍ: el flabiol i el tamborí són els dos instruments de la cobla que els toca la mateixa persona.  El flabiol és de la família de vent i el tamborí és de percussió, de fet, és l'únic instrument de percussió que hi ha a la cobla. El seu orígen és molt antic, ja que ja es tocava a l'antiga cobla de tres quartants. L'actual té una longitud de 20 a 25 cm de llargada i es pot fer de fusta o de canya tal i com es feia fa uns segles. El flabiol és toca amb la mà esquerra i el tamborí es pica amb la dreta.

                                           

TENORA: la tenora és un dels instruments més   importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. Típic de Catalunya, és un instrument aeròfon (vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (un arbust). La part inferior de l'instrument, que es diu campana o pavelló, està fabricada de metall perquè soni més fort.

TIBLE: és un instrument que té el seu orígen durant el segle XIX i que prové de les antigues xerimies (igual que la tenora). També és un instrument aeròfon i de doble canya fabricat a partir de la fusta del ginjoler. És molt semblant a la tenora però la diferència principal és que el tible no te la campana metàl·lica, i la tenora sí. El nom pot venir de que era més agut que la tenora, l'equivalent a soprano i com a contraposició amb la tenora o tenor.

FISCORN: és un instrument aeròfon (de vent-metall) típic de Catalunya. Consisteix en un tub cònic cargolat que es va eixamplant a mesura que s'acosta a la campana. Per sonar utilitza un broquet o embocadura. Per canviar les notes utilitza un sistema semblant a la trompeta o la trompa, és a dir, uns cilindres o pistons que poden pujar i baixar segons quina sigui la nota que es vulgui tocar.

TROMPETA: és un instrument aeròfon (de vent-metall), molt semblant al fiscorn i al trombó.  Està construït amb un tub de metall llarg i cargolat i les notes s'articulen mitjançant els pistons o vàlvules. Te tres pistons i es toquen amb la mà dreta. Dels instruments de metall de la cobla és el més agut. No és només de cobla ja que es toca a tot el món.

TROMBÓ: és un instrument aeròfon (de la família de vent-metall). No és exclussiu de les cobles catalanes i es coneix a tot el món. Està format per un llarg tub doblegat i per fe rles notes pot utilitzar dos sistemes diferents. Un, amb  pistons com la trompeta i l'altre sense pistons. Quan no porta pistons utilitza una vara per poder fer les notes i és el trombonista qui ha de saber a quin lloc ha de posar la vara perquè soni bé.

CONTRABAIX:  és l'únic instrument de la cobla que és cordòfon, és a dir, de la família de corda. El seu orígen no és pas català i és tocat arreu del món. És una part fonamental en les sardanes ja que s'encarrega d'una part molt important a nivell rítmic. El contrabaix (popularment berra es pot tocar amb arquet o fent pizzicato (és a dir, tocant les cordes directament amb els dits).