Castell de Quermançó |
La primera formació musical la rebé del seu pare, fiscornaire en
una cobla de Castelló d'Empúries. A l'edat de setze anys encetà els estudis de
piano i composició amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (també compositor i autor de les
sardanes Ecos de l'Empordà, Enyorança, Heroica, Pastoral,
Plany , Queixa amorosa i Sardana infantil), i també
estudià violí amb Bonaventura Daró. Bonaterra també va tocar a l'orquestrina de
Vilajuïga, dirigí el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l'organista de
la parròquia.
Les seves sardanes, si bé són musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més anomenada són, a banda de l'esmentada Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya, Vents de Carroig. Va escriure més de 250 sardanes. Morí l'any 1985.
Lletra d'Antoni Vives i Batlle
(també autor de Baixant de la Font del Gat)
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Dmt3nR6ezCo
Restes del Mas Ventós |
Les seves sardanes, si bé són musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més anomenada són, a banda de l'esmentada Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya, Vents de Carroig. Va escriure més de 250 sardanes. Morí l'any 1985.
Sota el Mas Ventós
Sota Sant Pere de Roda
una font molt bona hi ha,
allà van aparellades
les noies de l'Empordà,
i que bé s'hi està!
Canta la cardina,
molt bé l'imita el rossinyol,
airosa, divina,
tot fent un cant de cara al sol.
Del cor em surt, salut, bell Empordà,
vinc cap a tu content, i et dic: germà,
el teu caràcter franc és dolç i obert
i els teus aires suaus són un concert
M'abraces i m'estimes
amb molt gran admiració;
t'hi acostes i no mires
si és un pobre o gran senyor.
Pubilla, és ta filla
una noia és per un rei
de donar-la, no reparis
la duré en mon alt castell
li daré coses molt bones
rics corals i bons joiells.
Ets, Empordà, de lo millor que hi ha;
ets, Empordà, la terra beneïda.
Quan Déu et va crear
poc podia pensar
que hauries de donar
tan gran florida.
Ets, Empordà, sumptuós palau del vent;
és, Empordà, terra de la sardana,
de mariners bressol, cants de jovent
que saps dansar i estimar
com la bona gent.
Lletra d'Antoni Vives i Batlle
(també autor de Baixant de la Font del Gat)
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Dmt3nR6ezCo
M'ha fet molta il·lusió llegir el teu escrit sobre en Jaume Bonaterra. Nosaltres tenim una casa a Vilajuïga, molt a prop de la que va ser seva, i el coneixíem molt a ell i a la seva família.
ResponEliminaUna abraçada