Les fulles seques fan
sardana
d’ací d’allà
saltironant
i dintre el boix la
tramuntana
sembla la cobla al
lluny sonant.
i quin seguit de
fulles roges
que enjogueçades porta
el vent;
les que més corren
semblen boges,
altres es mouen dolçament.
I quan el sol se’n va
a la posta,
l’arbre que enyora el
seu fullam,
poc a poquet son ombra
acosta
als balladors del
camp.
I surt la lluna trista
i sola,
fulla d’un arbre que
ha viscut,
que va cercant pel cel
on vola
la companyona que ha
perdut.
Les fulles seques fan
sardana;
més quan l’albada surt
després
se les endú la
tramuntana
espais enlaire per mai
més.
L’arbre sec ja torna a
viure,
fulles i fors arreu
badant,
i cada brot, quins
cants de riure,
fent niu les aus i els
becs juntant!
Després la fruita que
encisera
penjim-penjam al sol
que és foc,
el préssec ros i la
cirera
la pruna clàudia i
l’albercoc.
Oidà, quin goig fan
les rodones,
Sardanejant de dia i
nit,
Les mans juntant homes
i dónes,
Els ulls clavats a
l’infinit!
ANGEL GUIMERÀ
(Música del Mtre. Enric Morera)
Magnífica composició, lletra i música seguint un ball juganer ple de joia. Per mi l'Enric Morera és un dels més grans compositor de sardanes, un orgull per Catalunya.
ResponElimina